Anims i amunt!!!

Bona tarda, sóc una mare de familia de Girona i t escric per dir te que a casa pensem molt amb els malalts que esteu ingressats per aquest maleit virus i resem per què tingueu fortalesa i no perdeu mai l’esperança. Sabem que esteu moltes vegades sols i que això ho fa més feixuc i potser es pitjor que la mateixa malaltia. Ànims!!! Que encara que et sembli que estas sol, NO ho estàs! Som molts els que a casa tancats tenim estones per pensar i pregar per vosaltres. No sé si ets creient…però la fe ajuda molt en aquestes circumstàncies, tan de bó en tinguis i et serveixi per pensar que de tot el que passa Déu en treu coses bones…hi haurà qui es tornarà mes generós, qui pensarà menys en el que no és essencial i valorarà l’estimació de la familia i dels amics que potser fins ara no s’hi ficsava…
Molts ànims i una forta abraçada virtual!
Estic amb tu!!!!
Imma