EL MEU PARADÍS

No importa el teu nom, ni l’edat. A tú, que estàs patint la soledat, l’angoixa d’estar en un hospital, la incertesa dels temps futurs, la tristesa de no poder envoltar-te dels qui més estimes en aquests moments tan delicats… a tú, volia dir-te que NO ESTÀS SOL.

Tingues la seguretat que tots estem amb vosaltres, amb les mans i els cors dels qui cada dia us cuiden i us regalen un somriure que us ajuda a passar les llargues hores. La meva família i jo, des del confinament imposat i necessari per a fer front a aquest virus, us recordem que no esteu sols. Pensem en tots vosaltres contínuament, enviant-vos tota l’energia positiva per a la vostra curació absoluta en el menor temps possible, que sabem que es produïrà.

Tots són un. I en aquests moments més que mai. M’agradaria, si m’estàs llegint, que dediquis uns minuts a fer volar la teva imaginació, deixant-la que viatgi a on vulgui. Dóna-li la llibertat per a portar-te a un paradís, el que més t’agradi. Imagina’t que ets allà i que res ni ningú pot evitar la teva felicitat. Visualitza, si vols, que ja estàs fora de l’hospital, que la teva recuperació ha estat un èxit i que, en poc temps, tots podrem tornar a veure els qui més estimem. Jo ho faig sovint i em dóna resultats. Ara mateix estic visualitzant el meu paradís on tú, que està llegint aquesta carta, estàs recuperat i ets feliç. Pots sortir de tot això. TÚ POTS, SI CREUS QUE POTS. Aquest és el secret. Però no li diguis a ningú que te l’he revelat.

Ens veiem aviat. TOT ANIRÀ BÉ

Cintia